Tauler/Pissarra |
Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
| A la caça de l?aurora | 2019-12-08 (1/1) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Veure i capturar imatges d?aurores
boreals: dos fotògrafs ens expliquen la
passió per atrapar-les
https://www.ara.cat/estils/aurora-viatge
-noruega-finlandia-suecia-russia-groenla
ndia-islandia-canada-alaska_0_2358364163
.html
“De cop es va obrir el cel i la teníem
allà ballant. És un espectacle visual
com cap altre, un enamorament a primera
vista”. Així recorda el fotògraf Quim
Dasquens la primera vegada que va veure
una aurora boreal. Era l’any 2014, en un
dels primers viatges fotogràfics que va
fer a Tromsø, al nord de Noruega. “Va
ser un viatge en què va nevar molt, però
l’última nit una treva ens va regalar la
primera aurora”, recorda. “Jo també la
vaig veure a Tromsø, a la zona de
Rekvik, on hi ha una carretera que baixa
fins al mar, però abans tens tres
muntanyes molt fotogèniques”, recorda
Pere Soler, un fotògraf de natura que ha
guanyat més de 90 concursos de
fotografia, entre els quals el
prestigiós Wildlife Phography of the
Year, de la BBC i el Museu d’Història
Natural de Londres, en la categoria
àeria. De fet, de la seva primera
trobada amb una aurora en va sortir una
de les seves primeres fotos guardonades
amb el primer premi Montphoto 2012 en la
categoria de muntanya.
Un fenomen que enganxa
Soler havia tingut tres somnis des de
petit: veure un volcà en erupció, veure
els baobabs de Madagascar i veure una
aurora boreal. “Mai m’hauria imaginat
complir-los tots ni arribar tan lluny
fent de fotògraf, i la veritat és que
veure aurores és una passada: quan
comences, no pots parar”, reconeix. Per
a Dasquens, anar a Noruega a fotografiar
aurores era un destí mític. “Per als
fotògrafs que ens agrada la natura i els
paisatges és un imprescindible”, diu. Va
fer el somni realitat l’any 2005, quan
l’agència de viatges Tarannà li va
proposar fer viatges fotogràfics i
d’autor, fent de guia de clients que
busquessin conèixer un destí a partir de
la fotografia. Des de llavors, cada any
porta, de dues a sis vegades, grups
reduïts de 6 o 8 persones a la zona del
comtat de Trom (350 km per sobre del
cercle polar àrtic) per orientar-los a
l’hora de fotografiar les aurores. “És
un espectacle natural que t’omple en
molts sentits. Sembla irreal i té una
part mística i moltes llegendes al
voltant -considera-. Enganxa molt
veure-les, però també fotografiar-les.
Hi ha gent que ha vingut una primera
vegada només a gaudir-ne, però s’ha
tornat a apuntar una segona vegada amb
una càmera per aprendre a
immortalitzar-les”, explica. I és
normal, perquè descriu l’experiència com
“un espectacle sensacional, sobretot
quan té molta intensitat”.
Les aurores es mesuren amb l’escala Kp
de 0 a 9, i a partir de 4 o 5 ja es
considera molt intensa. Just fa deu
dies, aquests dos fotògrafs es van
trobar a l’aeroport tornant de Noruega.
Dasquens hi havia portat un dels grups
dels viatges fotogràfics i Soler hi
havia anat amb uns amics. Tots dos
recorden l’última nit, quan van veure
una aurora d’intensitat Kp 5. “Un 5 és
un cel impressionant, una meravella de
la natura i les erupcions solars”. A la
zona on era Soler, la van categoritzar
amb un Kp 4, però la recorda com una de
les millors: “La teníem just damunt del
cap i quan la comences a veure ballar i
de cop comença a canviar de colors
passant de verd a lila i magenta... No
es pot descriure, s’ha de veure!”
El joc de perseguir-les
Les aurores són capritxoses i per
veure’n s’ha de tenir molta paciència.
Hi ha aplicacions que les prediuen, però
també cal estar pendent de la
meteorologia perquè fa falta un cel serè
i suficientment fosc. Per una banda,
doncs, necessites que el sol tingui
activitat i, per l’altra, que els núvols
no et facin la guitza. A més, pot ser
que apareguin i ho facin només uns
minuts, o poden quedar-se al cel ballant
durant hores. “Jo faig servir les
aplicacions que les prediuen, però no
són 100% fiables. Al capdavall, és una
tempesta solar i ningú la pot predir”,
considera Soler. I afegeix: “Són una
ajuda, però la millor aplicació és l’ull
humà”. Com a consell per a la zona del
nord de Noruega, també recomana veure
d’on bufa el vent: “El vent de l’est és
el millor. Aquí ens porta pluja, però a
Noruega és un vent sec que ve de
Sibèria. En canvi, si ve de l’oest,
malament”. Dasquens també recomana no
fiar-se de les nits que neva o plou:
“L’experiència em diu que moltes
vegades, quan para, queda un cel
superestrellat ideal per veure aurores”.
Però també afegeix que “de vegades, cal
anar a buscar un forat sense núvols. És
com un joc d’estar-ne pendent. Quan ja
és prou fosc, pot aparèixer en qualsevol
moment, i comença la recerca”. “Tenim un
punt base, però ens desplacem amb una
furgoneta, sempre pendents del cel i de
la nit”, afegeix. “Jo he arribat a
conduir 5 hores d’anada i 5 de tornada
perseguint l’aurora”, recorda Soler, que
diu que des de Tromso va arribar a
travessar a Finlàndia per veure les
famoses llums del nord. I és que per
veure i fotografiar aquest espectacle de
llums i colors il·luminant la nit, tot
s’hi val. | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |